Terrassa aposta per la biomassa

febr. 18 • CAROUSEL HOME, Cas d'èxit, hivern 2014 • 1542 Views • Comentaris tancats a Terrassa aposta per la biomassa

Noves instal·lacions en infraestructures municipals

terr1

Terrassa té una superfície forestal de 3.300 hectàrees que representen, sobre el total del terme municipal (sòl urbà inclòs), al voltant del 40% de la superfície. D’aquestes hectàrees, 1.900 són de boscos de pins i 465 de boscos dominats per les alzines. La resta de superfície forestal correspon a bosquines, brolles i matollars, herbassars, prats secs i terrenys amb poc recobriment vegetal i per vegetació de ribera i del medi aquàtic.

La major part dels boscos de Terrassa tenen una estructura regular, és a dir, són masses forestals on tots els arbres estan dins la mateixa classe d’edat. Pel que fa a les densitats, la mitjana és de 970 peus/ha. Si també consideréssim els arbres no inventariables (de diàmetre inferior a 7,5 cm) la densitat mitjana pujaria fins a 1827 peus /ha.

Més del 82% de les masses forestals de Terrassa són de propietat privada. Aquesta característica és comuna a la major part de Catalunya i a tota la comarca del Vallès Occidental, on el 89% dels boscos són privats. Pel que fa als boscos públics, en total hi ha unes 500 ha.

Existeixen 15 finques amb masses forestals importants, entre les quals 11 disposen de PTGMF, el que representa més de 2.800 hectàrees de bosc ordenat per aquesta figura. En general els treballs realitzats durant els darrers anys a les finques que disposen de PTGMF han consistit en tales de selecció i millora per evitar situacions d’excessiva competència entre arbres i l’afavoriment de l’alzina.

Les actuacions principals realitzades són:
• Estassada de matoll: per reduir la competència del sotabosc i afavorir la regeneració d’espècies arbòries.
• Selecció de tanys: per potenciar els tanys més vigorosos de cadascuna de les soques, es redueix la competència d’altres tanys eliminant-los.
• Aclarida de l’estrat arbori: mitjançant tallada selectiva o aclarida de millora per afavorir els millors peus dins la massa i eliminar peus dominats, malformats o moribunds.

Els boscos on existeix una planificació forestal a través dels plans de gestió i es realitzen les feines previstes en aquests instruments són masses més ben conservades que la resta, amb arbres amb classes diametrals més elevades, millor estructura enfront els incendis forestals i amb més biodiversitat associada.

Pel tipus d’arbres que s’extreuen en aquestes actuacions, els productes fusters que s’obtenen són en gran part de baixa qualitat. Els seus troncs tenen poca aptitud per a la indústria existent a la comarca i la seva demanda es cobreix en un 92% amb importacions. A aquest fet es suma la reducció dels ajuts a la gestió forestal per part de l’administració i, en conseqüència, que moltes de les masses forestals restin abandonades.

Davant d’aquesta situació del mercat, la biomassa apareix com un possible destí per a la fusta de baixa qualitat. D’una banda facilita l’extracció d’aquesta fusta procedent de treballs de millora i de l’altra pot permetre valorar la fusta apta pel mercat de serra si es separa i es comercialitza de forma independent.

A més, la posició de l’Ajuntament de Terrassa com a consumidor de biomassa i la seva capacitat per assessorar a altres possibles grans consumidors, com s’ha demostrat en els casos de l’hotel “La Mola” i el club Atlètic Terrassa, ens posiciona com l’element aglutinador pel desenvolupament d’una economia relacionada amb la biomassa forestal (actualment a Terrassa existeix una empresa encarregada de la producció d’estella per utilitzar com a biomassa).

La finalitat de l’Anella Verda és definir un espai a l’entorn de la ciutat que gaudeixi d’un tractament i protecció especial i un pla d’ordenació i gestió per a la conservació sostenible i integral dels espais naturals, agrícoles i forestals de Terrassa, mitjançant un projecte de ciutat amb la necessària participació de la ciutadania, dels usuaris, dels propietaris, i dels que viuen i treballen en aquest territori.

graf4

terr3
Imatge de la caldera instal·lada

Els objectius de l’Anella verda són:
• L’Anella Verda de Terrassa és una proposta per articular totes les iniciatives, actuacions i plans en una única estratègia que capgiri aquesta situació, que esdevingui un referent i una marca per a la ciutat i la ciutadania; un projecte integral per a l’ordenació i gestió de l’entorn natural i agrícola de Terrassa.

Els objectius de l’Anella verda són:
• Una nova cultura que contempli el paisatge com un bé patrimonial que cal respectar, conservar i millorar de forma individual i col·lectiva.
• La inversió de la dinàmica de degradació del territori, recuperar el valor intrínsec d’aquest territori amb la seva multifuncionalitat econòmica, social i ambiental.
• Garantir la connectivitat ecològica i protegir la biodiversitat.
• Recuperar les funcionalitats agrícoles i aprofitar-ne  el seu potencial.
• Promoure un ús públic respectuós amb l’entorn i crear un itinerari circular per la xarxa de camins públics que relligui tots els espais naturals.

L’Anella Verda és un projecte de ciutat compartit i reconegut per l’administració, la ciutadania, les entitats ambientalistes i excursionistes, els propietaris, i els que viuen i treballen en l’espai agrícola i natural. Va partir d’un acord assumit per totes les parts, la Declaració de l’Anella Verda, que defineix els objectius bàsics de la proposta. Requereix també d’un instrument de participació, el Districte Verd, i d’un instrument únic d’ordenació i gestió, el Pla per a l’ordenació i gestió de l’entorn natural i agrícola de Terrassa.

Instal·lacions de biomassa:
A l’any 2008 Terrassa es va adherir al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses (Covenent of Majors), una iniciativa de la UE que implica als governs locals en el compliment dels objectius de la lluita contra el canvi climàtic de la UE:

Així es va elaborar un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), que inclou un inventari de les emissions i el conjunt de 28 accions que ha de fer l’Ajuntament per reduir-les.

Una de les principals accions que la ciutat va plantejar dins del PAES per aconseguir aquests objectius va ser la substitució de calderes, escalfadors o sistemes de calefacció elèctrica dels equipament municipals, per calders de biomassa o calderes d’alt rendiment. Concretament el PAES planteja la instal·lació de 16 calderes per l’any 2020 prioritzant sempre que siguin més viables les calderes de biomassa que les d’alt rendiment.

…………………………………………..
“20/20/20 al 2020: reduir un 20% els gasos d’efecte hivernacle (GEH), incrementar en un 20% l’eficiència energètica i aconseguir una contribució d’un 20% de les energies renovables”.
…………………………………………..

Una de les principals accions que la ciutat va plantejar dins del PAES per aconseguir aquests objectius va ser la substitució de calderes, escalfadors o sistemes de calefacció elèctrica dels equipament municipals, per calders de biomassa o calderes d’alt rendiment. Concretament el PAES planteja la instal·lació de 16 calderes per l’any 2020 prioritzant sempre que siguin més viables les calderes de biomassa que les d’alt rendiment.

terr2

El resum dels objectius és:
• Cost total d’inversió: 3.360.000 € (IVA inclòs).
• Amortització màxima: 10 anys.
• Reducció de CO²eq: 426Tn/any
• Contribució reducció PAES: 7.6%

Com s’ha comentat, Terrassa té una superfície total de 70 km2 però només 9 km2 són urbans i 32 km2 són de bosc mediterrani. L’Ajuntament ha apostat per la biomassa, a que es tracta d’una font d’energia local que ajuda a reduir el consum d’energia fòssil i diversificar les fonts energètiques, que genera llocs de feina, redueix emissions contaminants globals, produeix una millora silvícola per aconseguir boscos de millor qualitat forestal i ajuda a prevenir incendis.

Fins avui, la data l’Ajuntament ha realitzat ja un total d’11 instal·lacions de biomassa amb una inversió aproximada d’1,2M€, gairebé totes ubicades a centres d’educació infantil i primària (CEIP) i escoles bressol.

Trobem calderes de diverses potències i marques, alimentades per pèl·lets, per estelles, polivalents i, fins i tot, n’hi ha algunes que treballen en paral·lel a les antigues instal·lacions de gas. A vegades els edificis poden encabir les noves instal·lacions en espais existents però sovint ha calgut fer un nou espai per ubicar els nous equips i la sitja d’alimentació.

Comments are closed.

« »