Preocupació de les serradores per manca de materia primera

febr. 20 • hivern 2014, Notícies • 1263 Views • Comentaris tancats a Preocupació de les serradores per manca de materia primera

serr4

Les serradores de Catalunya mostren la seva preocupació per la manca de fusta per continuar la seva activitat. La majoria preveuen aturades puntuals de la producció per manca de matèria primera. La primera tindrà a lloc el dia 21 de febrer de 2014 a l’empresa Serradora Boix.

Tot i que les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Alimentació i Medi Natural assenyalen que cada any els boscos incrementen la seva biomassa, la realitat és que la indústria de la fusta ha d’importar anualment més de 100.000 metres cúbics de fusta que no pot aconseguir a Catalunya.

A més, en el moment econòmic actual, el sector de la primera transformació podria augmentar la seva producció en un 25%, fet que elevaria a més de 200.000 metres cúbics la matèria primera que actualment no s’està oferint a Catalunya.

A nivell empresarial, tampoc no podem ignorar altres empreses consumidores de fusta, que tot i no estar a Catalunya, si que formen part de la nostra àrea d’influència: papereres al Sud de França i centre d’Espanya que tenen els boscos catalans com a font d’aprovisionament.

Quin és el motiu d’aquesta incongruència? Hi ha excedent de fusta o no n’hi ha? La resposta, en el context actual, és rotundament, no.

Si només ens limitem a mirar les dades sobre boscos del Departament, sembla que hi ha un lleuger excedent de fusta dels nostres boscos, però el que les dades no analitzen és la realitat del sector. Les dades no tenen en compte criteris d’accessibilitat al recurs (existència de camins forestals), un grau de protecció excessiu i sobretot l’immobilisme de l’administració davant la gestió dels boscos.

Des de fa més de 15 anys, el sector econòmic forestal reclama a l’Administració que recolzi l’activitat, facilitant els treballs forestals i mobilitzant els recursos disponibles. La resposta a la manca de subministrament actual, ha estat promoure nous usos de la fusta, amb l’objectiu de generar més demanda en comptes de procurar oferir més matèria primera.

Un dels principals usos que s’han impulsat en els darrers anys ha estat la producció d’energia mitjançant la combustió de biomassa, tant dels subproductes de les serradores com d’estella procedent del bosc.

En l’actualitat, el sector industrial de la biomassa ja és una realitat a Catalunya. Actualment, hi ha tres instal·lacions catalanes que rodueixen 55.000 tones de pellet, consumint més de la meitat dels subproductes de les serradores. Les previsions d’aquestes empreses són d’augmentar la seva producció en més del 50% per al 2015, fins a consumir la totalitat d’aquests subproductes.

Respecte al mercat de la biomassa forestal (estella que prové directament del bosc) hi ha nombroses publicacions on també s’afirma que és una realitat i que està en clara expansió. Una part d’aquesta biomassa s’ha utilitzat a Catalunya per alimentar les petites i mitjanes instal·lacions d’energia tèrmica, però la major part d’aquesta estella, té com a principal destí l’exportació.

Amb la entrada en funcionament de quatre plantes de producció elèctrica, entre elles la primera termosolar de Catalunya, una gran part d’aquest excedent ja té demanda dins del territori.

A més, amb l’objectiu d’abaratir costos de producció d’estella, és una practica comú triturar una part de fusta que és apta per a les serradores. Aquesta pràctica és possible, degut a la distorsió que provoca en el mercat les primes a l’energia elèctrica.

És en aquest context, que les serradores catalanes es mostren sorpreses davant l’optimisme del conseller Felip Puig sobre un possible relleu industrial de l’empresa Tradema (Solsona) dins del sector de la biomassa, així com els esforços de l’Administració de col·laborar en l’augment de la bombolla de la biomassa amb fins energètics, basada en els possibles potencials dels boscos catalans, quan la realitat és que no hi ha fusta extreta del bosc per a les indústries que ja la utilitzen.

És obvi que en aquesta situació, la manca d’aprovisionament de les serradores catalanes va més enllà de les condicions meteorològiques del moment o del preu de la matèria primera. La realitat és que no hi ha fusta per tothom. La nostra pregunta és si hem de continuar lluitant per mantenir el nostre lloc en el mercat, apostant pel producte forestal més ecoeficient i que dóna més valor afegit als nostres boscos, o bé, contribuïm a l’augment de la bombolla de la biomassa, i convertim la fusta en fum.

font: Serradora Boix S.L.
19 de febrer de 2014

Comments are closed.

« »