Les instal·lacions de biomassa públiques a la província de Barcelona

set. 5 • CAROUSEL HOME, estiu 2014, Notícies • 2003 Views • Comentaris tancats a Les instal·lacions de biomassa públiques a la província de Barcelona

fustaA

1. Introducció

La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb la Asociación Española de valorización energética de la biomasa (AVEBIOM), ha efectuat un registre de les instal·lacions de biomassa públiques de la província de Barcelona. El registre conté dades genèriques, com l’any de posada en funcionament de les instal·lacions, i dades més tècniques, com la potència, la marca i el model de les calderes.

L’Observatori Nacional de calderes de biomassa, dades que gestiona aquesta associació, indica que Catalunya és la tercera Comunitat Autònoma en número d’instal·lacions i potència instal·lada, per darrera d’Andalusia i Castella i Lleó. Per altra banda, Barcelona és una de les províncies amb major número d’instal·lacions de biomassa i potència instal·lada, quedant per darrera d’algunes províncies andaluses.

Al maig del 2014 la província de Barcelona comptava amb 98 instal·lacions públiques, amb una potència acumulada de 22.340 kW i un consum anual total de biomassa (estella, pèl·let o llenya) de 7.706 t/any.

En aquest article s’analitzen aquestes dades amb l’objectiu de valorar el nivell d’implantació de la biomassa forestal a la província de Barcelona.

2. Evolució de les instal·lacions

2.1 Implantació de la biomassa a la província.

La implantació de la biomassa s’ha valorat en base el número de noves instal·lacions per any i de la seva potència instal·lada. Respecte a la localització d’aquestes instal·lacions, 68 dels 311 municipis que hi ha a la província de Barcelona tenen instal·lacions de biomassa en equipaments públics (22%).

Als mapes de la Figura 1 es mostren els municipis amb instal·lacions públiques de biomassa, i es compara la situació actual respecte la del 2009.

Els municipis que tenen més instal·lacions de biomassa públiques són Terrassa (amb un total de 10) i Vic (4). En termes de potència instal·lada destaquen els municipis de Sant Pere de Torelló (6.000 kW), Terrassa (1.466 kW), Vic (1.324 kW) i Begues (1.090 kW).

grafa1
Figura 1. Municipis de la província de Barcelona amb instal·lacions de biomassa (comparativa entre l’any 2009 i el 2014).

En general, els equipaments municipals requereixen calderes de potències mitjanes, especialment en aquells casos que es cobreixen diferents equipaments a través d’una xarxa de calor. Aquestes instal·lacions comporten inversions importants que s’han de poder justificar ambientalment i a partir d’uns càlculs d’amortització. Aquest aspecte és especialment rellevant quan l’ajuntament opta per fer la inversió amb la contractació d’una empresa de serveis energètics.

2.2 Evolució del número d’instal·lacions a la província.

La Figura 2 representa el número d’instal·lacions públiques de biomassa a la província de Barcelona durant el període comprès entre l’any 2002 i el 2014. Es pot observar que hi ha una tendència real a l’alça a partir de l’any 2007. Les subvencions específiques per a particulars i públics de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) han estat clau pel foment de les instal·lacions de biomassa, sobretot durant el període 2006-2011 que van suposar unes inversions per un valor de 25 milions d’euros. També és important remarcar que, a partir del 2012, un cop finalitzades aquestes línies d’ajuts, no s’observa una disminució significativa del nombre d’instal·lacions executades, dada que mostra la consolidació del sector de la biomassa a la província.

 

grafa2
Figura 2. Número d’instal·lacions per any posades en funcionament a la província de Barcelona i corba acumulada dels registres.

2.3 Evolució de les instal·lacions segons potència

A la Taula 1 i a la Figura 3 es mostren el número d’instal·lacions públiques classificades en funció de la potència. Aquests valors posen de manifest que la majoria de les instal·lacions municipals de biomassa són de potència mitjana, és a dir, que un 33% de les instal·lacions públiques en funcionament tenen una potència superior als 150 kW.
Taula 1. Número d’instal·lacions de la província de Barcelona segons la potència.
grafa3

Figura 3. Distribució del percentatge d’instal·lacions de biomassa segons la potència.

3. Distribució de les instal·lacions públiques de biomassa segons l’ús dels equipaments

Per fer un anàlisi de les instal·lacions en funció de l’ús dels equipaments s’ha fet una agrupació prèvia d’aquests d’acord amb la següent classificació:

  • Administració – Gestió – Serveis: dependències i/o edificis per l’ús administratiu (per exemple, ajuntaments i oficines municipals), de gestió (com els parcs de bombers o la policia local) i de serveis (com la protectora d’animals).
  • Escoles: s’hi inclouen les escoles bressol, els centres d’ensenyament infantil i de primària (CEIP) i els Instituts d’ensenyament secundari (IES).
  • Instal·lacions esportives: piscines, pavellons d’esport, etc.
  • Lúdic – Educatiu – Cultural – Social: dependències i/o edificis pel destí lúdic (albergs, refugis…), educatiu (escoles taller, escoles de música, escoles de dibuix…), cultural (centres cívics, biblioteques…) i social (cases d’acollida…).
  • Xarxes de calor: instal·lacions que abasteixen diversos edificis públics.
  • Altres equipaments municipals: els que no queden inclosos en cap de les categories anteriors.

Taula 2. Distribució dels usos públics en funció de la potència.
grafa4

grafa5
grafa6

Figura 5. Número d’instal·lacions en funció de l’ús dels equipaments públics i segons el rang de potència.

 

Els centres d’ensenyament són el grup d’equipaments que aglutinen la part més important de les instal·lacions (un 32%). En termes de potència, les instal·lacions esportives i les xarxes de calor són els grups que reuneixen valors més elevats (337 i 559 kW de potència mitjana respectivament). Està clar que tant en el cas de les escoles com en el de les instal·lacions esportives es tracta d’equipaments que tenen un consum elevat d’energia. Amb la nova instal·lació de biomassa forestal reduiran notablement el consum de combustible, que serà variable segons el combustible fòssil substituït.

4. Biomassa utilitzada

Les instal·lacions públiques de biomassa de la província de Barcelona es classifiquen segons el biocombustible que consumeixen: calderes d’estella, de pèl·let, de llenya o policombustibles (instal·lacions que poden utilitzar diversos tipus de biomassa, tot i que sovint estan funcionant amb pèl·let). A la Taula 3 i a les Figures 6 i 7 es mostra la classificació de les instal·lacions segons el biocombustible utilitzat.

Taula 3. Distribució de les instal·lacions segons el tipus de combustible
grafa7
grafa8
Figura 6. Número d’instal·lacions públiques i potència acumulada segons el tipus de biomassa.

 

grafa9
Figura 7. Potència mitjana de les instal·lacions segons el tipus de biomassa.

Tal i com es podia preveure, s’observa que l’estella és el combustible que s’utilitza en més quantitat i en les instal·lacions que requereixen més potència. Sumant el consum total de les instal·lacions s’obté un valor acumulat de 7.706 tones de biomassa, 6.495 de les quals corresponen a estella. En cas que aquesta estella provingués de la gestió forestal directe dels nostres boscos, caldria gestionar unes 430 ha/any a tota la província de Barcelona per obtenir-la (Càlcul realitzat a partir d’un aprofitament mig de 30 t/ha, i suposant que el 50% del producte obtingut (15 t/any) es destinés a la producció d’estella forestal)

5. La col·laboració de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona té diverses vies de foment de la biomassa i ofereix suport tècnic i econòmic als municipis:

  • Realització d’estudis de viabilitat de les instal·lacions de biomassa en equipaments municipals.
  • Redacció de projectes executius en tots els municipis on l’estudi de viabilitat surt favorable.
  • Assessorament als ajuntaments en la redacció de plecs administratius i tècnics per a la licitació de projectes executius d’instal·lacions de biomassa.
  • Assessorament als ajuntaments en la redacció de plecs de subministrament de biomassa.
  • Línia de subvenció per instal·lacions de biomassa en habitatges o activitats econòmiques que es troben en l’àmbit dels espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona (en l’àmbit dels espais naturals protegits del Montseny, Montesquiu, Guilleries-Savassona, Montnegre Corredor, Serralada de Marina, Serralada Litoral, Sant Llorenç del Munt, l’Obac, Garraf, Olèrdola, Foix i Serra de Collserola (diba.cat/subv/).

 

Actualment, dels 34 projectes executius per a instal·lacions municipals que s’han finançat des de la Diputació de Barcelona hi ha: 13 projectes redactats i executats, 8 projectes redactats que seran executats en breu, i 13 projectes que estan en fase de redacció. Paral·lelament, la Diputació també està estudiant la viabilitat tècnica i econòmica de 9 instal·lacions municipals més (el pas previ abans de realitzar la redacció final del projecte executiu).

Alba Ludevid / Jordi Riera
Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals

Josep Verdaguer
Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Comments are closed.

«