Entrevista a Martí Boada

febr. 18 • CAROUSEL HOME, Entrevista, hivern 2014 • 1290 Views • Comentaris tancats a Entrevista a Martí Boada

Tots coneixem en Martí Boada, geògraf, Doctor en Ciències Ambientals, i per sobre de tot, un gran naturalista i una persona amable i generosa, sempre disposada a posar un granet de sorra més per millorar l’aspra relació entre els homes i el medi ambient. Viatger i científic reconegut internacionalment, dipositari del Premi Global 500 de les Nacions Unides, parlem amb ell vora un dels oms més grans de Catalunya, al municipi de Malla, on ens ensenya que estimar i cuidar el medi amb saviesa és traspassar-lo de ben segur amb garanties a les properes generacions.

manglada

Benvolgut Martí Boada, gràcies per compartir amb nosaltres una estona d’entrevista per a la nova revista BES. Et faré poques preguntes però de fons, com sé que t’agraden, i que sovint contestes amb aquella simplicitat i punt d’ironia que ens fa veure que les coses més evidents a vegades són les més difícils de resoldre. Sembla que, després de força anys d’incubació, el tema de l’aprofitament de la biomassa forestal comença a ser realment interessant i el podríem considerar emergent al nostre país. Està preparada Catalunya per fer una correcta gestió dels boscos i rendibilitzar-los energèticament de forma sostenible? Perquè no podem pas vestir un sant per desvestir-ne un altre…

A Catalunya, tots els boscos han estat sotmesos, en intensitats diferents al llarg de la història, a algun tipus d’activitat extractiva (no d’explotació, com es sol anomenar habitualment, ja que és un terme massa excessiu, que genera malentesos). Els boscos es troben preferentment en àrees de muntanya, no per ecologia sinó per la dificultat extractiva històrica.

Amb els coneixements que es disposa actualment, es pot quantificar amb precisió quina és la producció neta de qualsevol bosc. I aplicant el criteris de sostenibilitat a partir dels plans de gestió forestal, podem retirar l’excedent, sense malmetre la capacitat de funcionament del sistema bosc.

Des de la comunicació i la docència s’ha de treballar per superar el mite de la intocabilitat de bosc com ideal, car aquest és un fenomen nou que pot tenir fins i tot connotacions reaccionàries i té a veure amb el mite de la intocabilitat, o de la virginitat com a ideal, una ideologia històrica sortosament superada almenys des del punt de vista de gènere.

Catalunya és, com s’ha dit i repetit, un país de boscos, que si no els gestionéssim, com dius Martí en alguna de les teves nombroses conferències de forma metafòrica, potser ens arribarien a la mateixa Plaça Catalunya. Però ens poden donar els boscos mediterranis tanta energia? Perquè no ens podem pas comparar amb el centre i nord d’Europa…
Efectivament és un país de boscos, però no en som conscients! No hi ha consciència ciutadana de país de boscos. Sempre sorgeix el mite del nord, es repeteix l’asseveració que els boscos del sud són pocs i dolents. El nord, altre cop com ideal, és una mostra conceptual d’un complex de sud, que mai ens traiem de sobre.

És evident que els boscos mediterranis són ben diferents dels del nord, però no vol dir que siguin pitjors, són essencialment diferents. D’entrada, els nostres són molt més rics en diversitat, tenim un nombre molt superior d’espècies d’arbres i arbusts. És evident que tenen diferències en la seva estructura i funcionament. Els nostres boscos disposen de moltes hores de llum i de poca disponibilitat hídrica; els del nord en canvi solen tenir una situació invertida, poca llum i molta aigua.
El resultat global és que en general els nostres arbres tenen unes formes de creixement globalment més lentes, tendeixen a ser més lignosos i menys cel·lulòsics que els nòrdics.

Crec que hem de treballar en la superació del tòpic que els nostres boscos són inferiors als del nord; en tot cas, com s’ha dit són diferents. Cal estudiar-los no des dels tòpics clàssics sinó incorporant els nous coneixements.

…………………………………………..
El resultat global és que en general els nostres arbres tenen unes formes de creixement globalment més lentes que els del nord
…………………………………………..

Tu que tens una visió global del medi, i has pogut viatjar, dirigir i coordinar programes internacionals de sostenibilitat, creus que s’està enfocant de forma correcta el tema de la biomassa en l’àmbit mediterrani, ja no només a Catalunya? Hi ha la paradoxa que aquí moltes vegades no surt rentable extreure llenya del bosc per fer-ne estella, i s’exporten de Catalunya a Itàlia milers de tones de llenya per a fer biomassa.
Se sap que la biomassa, ni en la millor de les eficiències tecnològiques, no resol la fracció de demanda energètica actual. En el millor dels casos no arribaríem a cobrir ni el deu per cent de la demanda. Tanmateix, els models de producció de biomassa a dia d’avui, no seran els mateixos del que tindrem d’aquí a poc temps, car l’evolució de les noves tecnologies és realment molt dinàmica, recordem el cas del mòbils, per exemple. Cal estar atents a les aportacions que s’esperen de les nanociències i de la química verda.


El tema de l’exportació de la fusta de baixa qualitat (segones) procedent dels boscos cremats o de les segones de la silvicultura, a nivell social, no es pot comprendre, si hom no fa una lectura política del fet.

…………………………………………..
Se sap que la biomassa, ni en la
millor de les eficiències tecnològiques, no resol la fracció de demanda energètica actual
…………………………………………..

Hem llegit notícies que s’organitzarà properament a Catalunya, de forma bianual i alternant-ho amb el nord d’Europa, un simposi o congrés de bioeconomia. Estarà centrat en la biomassa? Pretén ser un congrés sobre sostenibilitat? Ens pots fer una pinzellada de la rellevància que tindrà aquest esdeveniment?
El Koly Forum consisteix en una trobada bianual realitzada a Joënsu, Finlàndia, organitzada amb molta seriositat, en la qual es convoquen experts d’arreu del món, particularment però, del nord d’Europa. No es tracta d’una trobada convencional, car aplega prop d’uns dos cents experts, representants efectius i notoris dels diferents sectors implicats en la gestió, conservació i en les activitats productives del bosc i de la fusta. Des d’una interdisciplinarietat oberta, amb representants d’interessos sectorials, fins i tot a vegades oposats, tot plegat amb una metodologia participativa molt original, el fòrum genera uns productes estratègics clarament innovadors pel sector.

A partir d’un conveni signat a finals del 2013 entre el Govern de la Generalitat i el govern finés i el grup organitzador del Koli Forum, el mes de novembre d’enguany es farà, a Barcelona, el Barcelona Bioeconomy Forum, i s’encetarà així l’alternança assumida amb el conveni subscrit.

Els temes energètics, com tu saps i has pogut comprovar arreu del planeta, estan molt centralitzats ja que són sempre motiu de forts interessos econòmics i estratègics. La biomassa, limitada per la distància on tenim el combustible, pot ser un model descentralitzat de producció energètica que competeixi amb els “grossos”? L’ideal seria: “Cuida el teu bosc perquè et donarà sempre energia”. Això és somniar?
Si parlem de país competitiu, si volem aspirar a una mínima sobirania energètica, és evident que la producció de biomassa, així com de biofuels, i altres produccions de futur més fines, han de tenir la seva significança. El país hauria de deixar de donar l’esquena al bosc i reorientar una nova mirada cap a ell, basada, això sí,  en els coneixements i capacitats actuals, sense complexos, però sobretot amb criteris de sostenibilitat. Això no vol dir no estirar més el braç que la màniga, fent ús del coneixement i la norma, i, sobretot, la capacitat gestora del sector forestal, sovint amb una autoestima baixa.

Som en un país de finques forestals petites, en comparació amb d’altres indrets, i amb uns relleus accidentats. Això fa que sigui necessari posar d’acord molts propietaris per fer actuacions forestals amb sentit. S’ha perdut la cultura del bosc, ja que les professions que feien de lligam entre els propietaris i les indústries forestals pràcticament han desaparegut. Necessitem una nova cultura del bosc?
Sovint es crea una mala comunicació derivada del concepte de propietari, de fet hi ha pocs sectors productius que s’autoafirmin propietaris i no ho fan la resta de productors del sector primari: pagesos i ramaders, no els cal. Tot i la legitimitat indubtable dels seus drets de propietat, si reduís l’exhibició del terme segurament augmentaria la comprensió de l’activitat del sector. El sector forestal veu criminalitzada socialment, des de la visió urbana, la seva activitat pel simple fet que la unitat mínima territorial de producció que permeti viure dignament una família de forestals ha de ser aproximadament de mil has, depenent lògicament del tipus de bosc i de la situació biogeogràfica de la finca. Mentre que el sistema urbà pot adorar l’èxit social i econòmic d’un professional de qualsevol sector terciari (disseny, arquitectura, etc.), un èxit professional sustentat amb una unitat mínima de producció en forma d’un despatx de 30 m2, en un carrer o barri urbà estratègic. Com pot ser al Barcelona @21.

S’ha d’avançar a reposicionar el món forestal en sentit ampli al lloc que li correspon, sobretot perquè la seva aportació com el sector territorialment més notori del país, la seva contribució ha d’avançar cap a un país innovador, socialment just, i ambientalment més harmònic.

Comments are closed.

« »