Bioelectricitat, situació actual i comparativa europea

set. 5 • CAROUSEL HOME, estiu 2014, Notícies • 1306 Views • Comentaris tancats a Bioelectricitat, situació actual i comparativa europea

bioelec

Un article de J. Rodríguez, T. Bruton and N. Gavigan, projecte Biomass Trade Centre II

I – Espanya, Irlanda i Itàlia

La publicació del Reial Decret 413/2014, de 6 de juny (1), i l’Ordre IET/1045/2014, de 16 de juny (2), conclouen la reforma del sistema elèctric espanyol prevista al Reial Decret-Llei 9/2013, de 12 de juliol (3), i formulada a la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (4).

El nou sistema suposa la desaparició de les primes i tarifes a la producció d’electricitat amb fonts d’energia renovables (EERR), i l’entrada en vigor des del 14 de juliol del 2013 d’un sistema basat en una rendibilitat raonable i instal·lacions tipus eficients i ben gestionades. Les retribucions d’aquesta nova etapa inclouen dos paràmetres principals (per a instal·lacions de bioenergia dintre del territori peninsular):

  • Retribució del mercat: Les productores amb energies renovables hauran de participar al mercat de venda de l’electricitat en competència amb les altres productores.
  • Retribució específica (REsp): Aquesta serà la principal retribució de la producció amb renovables i inclourà dos components:
    • Retribució a la inversió (Rinv): En funció de la potència instal·lada (€/MW). Aquestes retribucions, segons la instal·lació tipus corresponent, s’espera que permetin obtenir la rendibilitat raonable al llarg de la vida útil del projecte.
    • Retribució a l’operació (Ro): En funció de l’energia venuda al mercat elèctric (€/MWh), calculada per tal de què els ingressos d’operació (Ro més energia venuda al mercat) igualin els costos d’explotació estimats per a una instal·lació tipus, d’acord amb un nombre d’hores de funcionament anuals màximes.

Per tant, el càlcul de les retribucions específiques (REsp) està referit a les anomenades instal·lacions tipus (IT), diferents per a cada font d’energia, tecnologia, potència i antiguitat. Els paràmetres que defineixen aquestes IT apareixen a l’annex VIII (pàg. 46696) de l’ordre IET/1045/2014, i les retribucions resultants (Rinv i Ro) apareixen als annexes II i V de l’ordre mencionada. Cal remarcar que per a les biomasses (grups b.6 i b.8) les instal·lacions tipus només es diferencien per l’any d’autorització. És a dir, que no es tenen en compte ni la potència ni la tecnologia a l’hora de definir les ITs.

D’altra banda, la rendibilitat raonable es defineix com la mitjana del rendiment de les Obligacions de l’Estat a deu anys al mercat secundari dels 24 mesos previs al mes de maig de l’any anterior al de l’inici del període regulatori incrementada en un diferencial. Per al primer període regulatori s’ha establert un diferencial de 300 punts bàsics i s’obté un valor de 7,5%.

Així, si les instal·lacions ja assoleixen aquesta rendibilitat raonable participant al mercat de l’energia elèctrica convencional s’entén que no gaudiran de retribucions específiques.

Si les hores de funcionament anuals no superen el mínim establert, la REsp també es reduirà fins al llindar de funcionament (Uf), per sota del qual no es rebrà REsp. Per sobre de les hores de funcionament màxim, no es rebran més Ro.

D’altra banda, tenint en compte que la Ro depèn del preu de mercat, s’efectuaran ajustos per desviacions d’aquest preu. S’han establert uns valors màxims i mínims per als preus del mercat, de manera que mentre les cotitzacions reals estiguin dins d’aquests valors, no caldrà efectuar ajustos. Quan el preu del mercat estigui per sota o per sobre dels valors del llindar, s’efectuaran ajustos en els paràmetres retributius posteriors de la instal·lació tipus (durant les revisions) per tal de compensar l’excés o manca d’ingressos respecte allò previst.

Això significa que la retribució que rebran les instal·lacions serà en part per potència instal·lada i en part per generació, tot i que en aquesta darrera el marc de producció està acotat per les hores de funcionament i ajustos per desviacions del preu del mercat.

1. Paràmetres retributius i revisió

  • Cada període (6 anys) es podran revisar i modificar tots els paràmetres retributius, inclosa la rendibilitat raonable.
  • Cada semiperíode (3 anys) es podran revisar les Ro i tots aquells paràmetres en funció de l’estimació d’ingressos per venda d’energia a preu del mercat.
  • Anualment la Ro de les instal·lacions tipus que depenguin essencialment del preu del combustible en els costos d’explotació (cogeneració).

En cap cas es podrà revisar la vida útil regulatòria (25 anys per la biomassa) ni el valor estàndard de la inversió inicial de la instal·lació (uns 3M€/MW). De fet, la rellevància de l’Ordre IET/1045/2014 rau sobretot en la determinació d’aquests paràmetres no revisables.

Per a les plantes de biomassa (b.6 i b.8 en general, no cogeneracions), pel 2014 s’ha considerat un preu del combustible de 46,6 €/t, costos d’explotació d’uns 45 €/MWhe, i ingressos per venda de mercat d’uns 45-50 €/MWh respecte als anteriors 120-130€/MWhe primats.

2. Quines instal·lacions es poden acollir al nou règim?

Les que ja estaven al règim especial anterior més algunes de les que es varen quedar just sense entrar quan es va aprovar la nova llei del sector elèctric. Aquestes últimes, que s’acolliran a paràmetres diferents de la resta, per entrar al corresponent registre hauran de sol·licitar-ho (d’acord amb el RD 413/2014) a partir dels 15 dies de l’entrada en vigor de l’ordre ministerial durant 1 mes.

 

3. La situació a Irlanda

Irlanda és un dels països més actius del món en quant a la utilització del sistema tributari per incentivar la producció i ús d’EERR (5). Entre d’altres, hi ha compensació tributària per inversions en projectes d’EERR i també per activitats de R&D.

D’altra banda, els compromisos Europeus en matèria d’EERR en la producció d’electricitat obliguen a Irlanda a disposar d’esquemes de tarifa regulada per a la venda d’energia. L’esquema REFIT 3 s’aplica a les biomasses i garanteix un preu mínim de l’energia amb una prima de compensació (màxim 9,9€/MWhe).

Categoria Preu
Cogeneració amb biomassa (<1,5 MWe) 146€/MWhe
Cogeneració amb biomassa (>1,5 Mwe) 125€/MWhe
Combustió amb biomassa 99€/MWhe (Cultius energètics)89€/MWhe (Altres biomasses)

 

Segons KPMG (5), Irlanda es caracteritza per un entorn d’inversió obert, transparent, eficient i ben regulat, així com una forta protecció de l’inversió, amb una cultura empresarial dinàmica i innovadora. A més a més, moltes empreses irlandeses han estat desenvolupant projectes amb EERR a nivell mundial, de manera que ara disposen d’un pool de talent i experiència competitius en aquest àmbit. Per això s’espera que aquest àmbit d’activitat a Irlanda creixi a curt-mig termini.

4. La situació a Itàlia

Tal i com es menciona a l’entrevista, Itàlia és el país europeu amb el preu més car al mercat majorista elèctric. Això significa que els països que poden hi venen energia i, en el cas de la biomassa forestal, s’exporta ja que el marge de preu ho permet.

De moment Itàlia disposa d’un marc favorable a la producció de renovables i al creixement d’aquestes instal·lacions. El sistema simplifica la incorporació d’instal·lacions, i el marc de retribució depèn de la font d’energia, la potència instal·lada, i el moment d’autorització. Per a instal·lacions de menys d’1 MW hi ha una retribució única de 280€/MWh durant 15 anys. Per a instal·lacions més grans, el sistema d’incentius es basa en Certificats Verds (Green Certificates) emesos pel Gestore dei Servizi Energetici SpA (GSE) durant 15 anys.

És interessant remarcar que s’ha establert com a sostre de la despesa pública 5,8 bilions d’Euros.

II – Entrevista: la situació a la UE

Rodrigo Escobar Rodríguez
Enginyer de forests, expert en Energia i Medi Ambient a la UE.

Amb l’aprovació del RD 413/2014, de 6 de juny i l’Ordre IET/1045/2014, de 16 de juny, com queda el marc de regulació de la producció amb renovables a Espanya respecte a la resta de la UE?

En realitat el nou marc s’assembla al d’altres Estats membres i en alguns aspectes segueix allò que proposa la Comissió Europea: integrar les renovables al mercat elèctric amb una retribució específica que complementi els preus del mercat. El que resulta força atípic és que a la pràctica segueixi tancada la possibilitat d’accedir a aquesta retribució a les noves instal·lacions. De fet, és difícil preveure quan és convocarà un procediment de concurrència competitiva per accedir-hi.

I específicament en relació a l’ús de la biomassa? Creu que seguirem exportant grans quantitats de biomassa forestal a Itàlia per a generació elèctrica?

Bé, el cas d’Itàlia és una mica especial. És el país europeu amb el preu més car al mercat majorista elèctric. Això explica que s’utilitzin fonts d’energia que a altres països no són competitives. El marc que estableix el RD 413/2014 per a la biomassa no ha canviat tant en el fons, encara que sí en la forma. No crec que aquest RD canviï substancialment la situació de la biomassa. El futur de la biomassa depèn de molts factors, i el mecanisme de suport per a la producció d’electricitat n’és només un. En la meva opinió hi ha altres factors com el tecnològic o les polítiques de desenvolupament local que són igual d’importants.

Quines són les tendències a la resta d’Europa? Comparativament, la retribució de la producció amb renovables és més o menys favorable que a la resta de països?

Les tendències a Europa van orientades a reduir progressivament la retribució complementària a les renovables d’una manera o d’una altra. La Comissió Europea està convidant als Estats membres a integrar la generació elèctrica renovable al mercat i complementar-ne la retribució amb les primes que siguin estrictament necessàries recorrent a procediments competitius per a establir i assignar-ne la prima.

Segons dades del CEER (Council of European Energy Regulations), la retribució a Espanya per MWh produït està al rang mig de la UE. El que passa és que es produeixen molts més MWh renovables amb dret a prima que a la major part dels països de la UE (només Alemanya ens supera). Per tant, l’esforç que fem els consumidors elèctrics espanyols, mesurat com a cost extra per a cada kWh que consumim, és dels més elevats de la UE.

graf1Generació neta total d’electricitat renovable 2010 EU 15 (6)

graf2

Potència instal·lada al règim especial a Espanya [MW] (7)

Quins aspectes li semblen més rellevants de la situació en positiu?

La integració de les fonts renovables al mercat i el progressiu increment de la quota renovable al mix de generació.

I en negatiu? Creu que aconseguirem superar el marc d’inseguretat jurídica que han suposat els canvis regulatoris dels darrers 3 anys?

Efectivament, les incerteses actuals sobre diverses qüestions que afecten a les renovables tenen un efecte letal. Un dels aspectes més desoladors per al sector és la manca de perspectives clares sobre futurs processos de competència competitiva per a que noves instal·lacions puguin accedir a la retribució complementària. Diria que encara estem pagant els excessos d’un sistema que va derivar en un creixement insostenible de la prima equivalent (suma total pagada en concepte de primes) del règim especial. La ressaca encara no ha passat.

graf3Prima equivalent de l’antic règim especial [aprox. 9 bilions d’Euros] (7)

III – Conclusions

Segons l’APPA (Asociación de Empresas de Energías Renovables), les condicions establertes per aquest nou marc tenen retroactivitat en afectar a inversions ja realitzades amb un horitzó més enllà de l’actualitat, a banda de la revisió periòdica dels paràmetres retributius, que pot incrementar en la desconfiança dels inversors (8). Margarita de Gregorio –Directora de Biomassa de la APPA- conclou que s’ha penalitzat a la biomassa establint limitacions d’hores de funcionament màxim i no havent-se modificat els preus dels biocombustibles, que estima que són més elevats d’acord amb dades del propi ministeri i de l’IDAE (9).

Així mateix, veus crítiques també plantegen que s’està fomentant la ineficiència tècnica i econòmica en retribuir les instal·lacions més en funció de les inversions realitzades i la seva potència, en lloc de retribuir la generació elèctrica (que ara té un sostre i un terra).

En qualsevol cas, les instal·lacions que hi havia al règim especial continuaran incloses al règim específic tot i que les condicions variïn. Són instal·lacions que estaran subjectes a un règim més regulat que l’anterior en la mesura que té en compte diversos paràmetres de la instal·lació, els preus de mercat i altres factors.

D’altra banda, a curt-mig termini no hi ha perspectives de creixement del nombre d’instal·lacions de biomassa per a generació d’electricitat, ja que actualment la capacitat instal·lada supera la demanda d’electricitat.

Aquest marc regulatori s’aproxima a les tendències Europees, en quant a cercar la integració de les renovables entre el mix convencional d’energies amb el mínim suport possible per a que competeixin entre elles.

Tanmateix, la complexitat de la biomassa forestal –ja que la seva disponibilitat depèn de múltiples factors- ha estat un llast per a la seva extensió en el mix de renovables. Caldrà veure com incideixen aquests canvis regulatoris en les plantes de bioenergia, i si la resta de contexts involucrats (desenvolupament rural, medi ambient, incendis, tecnologies energètiques) permeten l’increment de l’activitat forestal.

IV – Fonts d’informació

  1. Reial Decret 413/2014, de 6 de juny, pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus. BOE 140, de 10 de juny de 2014. Recuperat l’1 de juliol des de http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2014-6123
  2. Ordre IET/1045/2014, de 16 de juny, per la qual s’aproven els paràmetres retributius de les instal·lacions tipus aplicables a determinades instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus. BOE 150, de 20 de juny de 2014. Recuperat l’1 de juliol des de http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2014-6495
  3. Reial Decret-Llei 9/2013, de 12 de juliol, pel qual s’adopten mesures urgents per a garantir la estabilitat financera del sistema elèctric. BOE 167, de 13 de juliol de 2013. Recuperat l’1 de juliol de 2014 des de http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-7705
  4. Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric. BOE 310 de 27/12/2013. Recuperat l’1 de juliol des de http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-13645
  5. KPMG International. 2013. Taxes and incentives for renewable energy. Recuperat l’1 de juliol de 2014 des de http://www.kpmg.com/Global/en/IssuesAndInsights/ArticlesPublications/taxes-and-incentives-for-renewable-energy/Pages/taxes-and-incentives-for-renewable-energy-2013.aspx
  6. Energy Market Price. 2012. Italy: Renewable energy incentive program. Recuperat l’1 de juliol de 2014 des de http://www.energymarketprice.com/oiuomnm8fasdnnsd9345df/EN/Renewable_energy_Italy.pdf
  7. Castro Fernandez, J.A. 2013. Experiencia española como caso de estudio (II): Situación economica actual de las energías renovables y perspectivas de futuro. A: XI Curso de Regulación Energética de Ariae: Avances tecnológicos y regulatorios aplicados a la energía: energías renovables y redes tecnológicas inteligentes; ARIAE, AECID. La Antigua Guatemala, 28 – 31 de Octubre de 2013. Recuperat l’1 de juliol de 2014 des de http://www.cne.es/cgi-bin/BRSCGI.exe?CMD=VEROBJ&MLKOB=800015841919
  8. 2014. El Gobierno paraliza el desarrollo del sector renovable y pone en peligro las instalaciones existentes. Comunicat de premsa. Recuperat l’1 de juliol de 2014 des de http://www.appa.es/descargas/RD_RENOVABLES_10_junio_vf.pdf
  9. Gregorio, M. de. 2014. ¿Quién manda en la biomasa?. El Economista – Suplemento Energía, dijous 24 de abril de 2014. Recuperat l’1 de juliol des de http://www.appa.es/descargas/20140424_MARGARITA_EL_ECONOMISTA.pdf

Comments are closed.

«